En aquests temps on, per sort, ja no resulta tan problemàtic confessar la nostra orientació sexual, molta gent s’està obrint a noves experiències. Si fins i tot no fa gaire ser gai o lesbiana podia ser considerat gairebé com una maledicció, avui ja estem entenent que és, senzillament, una manera més de sentir i gaudir. Encara que encara queda molt camí per endavant, i el que és heteronormatiu segueix imposant-se moltes vegades a les noves orientacions, la naturalitat amb què la comunitat LGTB+ està avançant és inqüestionable. Han estat molts esforços per aconseguir estar ni tan sols al mateix nivell que els altres, i que no es discrimini simplement per tenir una orientació diferent. Avui, per sort, la visibilització de la comunitat LGTB+ és cada vegada més gran, malament que els malgrat alguns que encara viuen ancorats al passat. Tant és així que fins i tot persones heteronormatives no tenen objeccions a provar coses diferents i plantejar-se si realment estan dins d’una sola orientació sexual.
No has sentit alguna vegada atracció per algú del teu mateix sexe, encara que sigui hetero? És molt probable que, encara que tinguis els teus sentiments i gustos molt clars, consideris que aquesta persona del teu mateix sexe és atractiva. Ja sigui perquè objectivament ho és, i destaca per això, o senzillament perquè veus alguna cosa que t’agrada. Hi ha qui es nega a desenvolupar aquests pensaments, per pensar que es poden confondre i deixar de tenir tan clara la seva orientació, com si això fos un problema. Les persones heterosexuals que no tenen barreres a l’hora d’entendre el plaer o l’atracció sí que poden fer passos en aquesta direcció, fins i tot per simple curiositat. L’expressió “heterocuriosos” ha servit per designar aquelles persones que, tot i ser heteronormatives, decideixen provar una relació homosexual per veure què se sent. Alguns d’aquests heterocuriosos s’han revelat com a bisexuals després d’aquestes experiències, d’altres s’han mantingut en la mateixa orientació en comprovar que no era el que necessiten. Aquesta atracció subjau en molts de nosaltres, i per a alguns grups conservadors no és natural, sinó inoculat per una societat que busca destrossar els gèneres tradicionals. No obstant això, l’heterocuriositat no hauria de ser vista com una cosa limitant o perversa, sinó tot al contrari.
Feters que busquen provar coses noves
Una persona heterocuriosa no és res més que algú que sempre ha sentit atracció per persones del sexe contrari, dins de l’heteronormalitat, però vol provar amb persones del mateix sexe. Ja sigui a la recerca de expandir els seus horitzons emocionals o sexuals, el que els heterocuriosos fan no és res més que donar una oportunitat al seu cos per veure com reaccionen. Acostumats a estar sempre amb persones del sexe contrari, i sentint veritable atracció per elles, es deixen portar també per aquest indici d’atracció per persones del mateix sexe. La heterocuriositat es pot desenvolupar fins a convertir-se en bisexualitat, o es pot quedar només en una experiència concreta. Els estudis afirmen que és molt més habitual entre dones que entre homes, però el factor social és important aquí, ja que per norma general, les relacions entre nois encara es criden més que entre dues noies.
Millor amb professionals
A l’hora de lliurar-se a l’heterocuriositat, la majoria decideix fer-ho amb algun amic o amiga proper. Evidentment, poden ser dues persones heterocurioses les que provin entre si, encara que el resultat tampoc no serà significatiu si tenim en compte que parteixen d’una base heteronormativa. També és comú provar amb algun amic gai o alguna amiga lesbiana, que sí que senti una veritable atracció cap a nosaltres, per exemple. Aquí la situació canvia força, ja que almenys una de les dues parts està més involucrada i té clar el que vol. La atracció ha d’existir almenys sobre la base, d’una forma mínima, perquè altrament serà simplement un joc que no demostrarà absolutament res.
Una altra de les opcions més habituals és acudir a un professional del sexe per provar una veritable experiència intensa en aquest sentit. Posats a escollir, qui millor que algú que es guanya la vida amb això per lliurar-nos al plaer heterocuriós? És cert que algunes prostitutes i gigolòs no accepten relacions amb persones del mateix sexe, però la majoria estan oberts sempre que els clients puguin pagar aquests serveis. En tenir tanta experiència, aquests professionals ens poden guiar a l’hora de gaudir molt més i entendre millor com funciona aquesta nova atracció que sentim. Les experiències heterocurioses amb professionals del plaer també serveixen per sortir de la nostra zona de confort amb algú a qui no coneixem, evitant així que hi pugui haver vincles danyats.
Tots som bisexuals?
Alfred Kinsey va provocar un autèntic escàndol a mitjans del segle XX en publicar un estudi en què presentava un mètode per mesurar les conductes sexuals d’homes i dones, puntuant-les del 0 al 6. D’aquesta manera, Kinsey donava per segur que la majoria de persones no eren només heterosexuals o homosexuals, sinó que hi havia una gran escala de grisos entre mitges. El mètode no era perfecte i de fet, ha estat perfilat i millorat amb el pas de les dècades, però la seva resolució segueix avui dia molt vigent. I és que es reforça la idea que no hi ha una persona cent per cent heterosexual o homosexual, sinó que tots som, en certa manera, una mica bisexuals. Potser és una simple atracció momentània per algú del nostre mateix sexe o, com passa amb els heterocuriosos, la necessitat de provar alguna cosa nova.
La bisexualitat està, per sort, molt normalitzada avui dia. Tot i aquest pesat llast que molts li posen en considerar-la una mica de “viciosos”, les persones bisexuals gaudeixen de relacions sanes i estan perfectament assimilades dins del sistema. Tot i això, altres pensen que la bisexualitat no és més que un pas intermedi de les persones hetero per poder autoconsiderar-se com a homosexuals. És més fàcil ser bisexual, ja que almenys t’agrada un dels “gèneres” definits pel teu sexe biològic, que dir directament que ets gai o lesbiana. Però no, els estudis han demostrat que la bisexualitat no és una fase, sinó una manera d’entendre l’amor, el desig i l’atracció, tan vàlida com qualsevol altra.
Sense posar barreres al sexe
I és que, al final, només es tracta de ser conscients de la nostra sexualitat o dels nostres sentiments. No canviarem per ser més curiosos, o fins i tot per desenvolupar la nostra faceta bisexual. És ni més ni menys que un recorregut d’autoconeixement que a més ens dota de prou experiències per poder ser contundents a l’hora de parlar sobre la nostra orientació. No tothom ha provat amb algú del seu mateix sexe, i és que encara hi ha certa por i rebuig davant d’aquesta opció. Les persones heterocurioses senzillament es donen el seu espai per experimentar, per provar coses noves, i és una cosa molt sana i fins i tot necessària. Posar barreres al sexe pot generar una frustració que, per més que emmascarem, ens farà mal en un moment o altre.